dilluns, 15 de novembre de 2010

Rilke i la malaltia

De forma sorprenent al concepte habitual de malaltia, deia Rainer Maria Rilke en una carta al jove poeta: “Pensi que la malaltia és el mitjà gràcies al qual l’organisme s’allibera del que li és estrany; se l’ha d’ajudar, doncs, a estar malalt, a fer que sofreixi tota la malaltia, que aquesta exploti…”
No es tracta de buscar la malaltia ni de recrear-s’hi, sinó de veure perquè hi ha malaltia i com aquesta ens pot conduir a una veritable transformació a tots nivells, ja que les persones som més que un cos. Parlem de malalties severes, no de refredats. Tot i que a un refredat també se li pot trobar un sentit.

4 comentaris:

  1. La malaltia mai no és bona, però potser el millor que té és la convalescència: aquell estat que et fa ser fràgil, espiritual, en camí cap a les noves coses que hagis pogut descobrir en la solitud forçada.

    ResponElimina
  2. Viure una malaltia pot ser com un viatge als Inferns. S'aprèn de l'una i de l'altre. Se'n pot tornar nou.

    ResponElimina
  3. Liederliebe. (Cançó d'amor)
    Rainer Maria Rilke
    Traducció de dona invisible del blog "rere la pista d'Stephan Zweig". (Un petó DI)

    "Com puc retenir la meva ànima, perquè no fugi cap a la teva?
    Com puc elevar-la per damunt teu
    cap a d'altres coses?
    Ah, m'agradaria allotjar-la en algun lloc perdut de la foscor
    en algun indret tranquil i estrany
    que no tremoli enllà on les teves profunditats tremolen.

    Però tot el que a tots dos ens commou
    ens uneix com si es tractés d'un arc que propaga una veu pels dos costats.
    Quin és l'instrument que ens té lligats?
    I quin violinista ens té a les seves mans?
    Oh, dolça cançó."

    Hi ha algo de fantasmagoric a la foto...

    ResponElimina
  4. Fina percepció, "nomás por fun":
    La fotografia procedeix del passi d'un vídeo, de manera que és del tot virtual o fantasmagòrica, com dius.

    ResponElimina