dissabte, 27 de novembre de 2010

La riquesa de la terra

“Conec una manera de vida que és ombra lleu desplegada al vent i gronxant-se suaument en el terra: vida que és ombra fluctuant, levitació i somnis en el dia obert: visc la riquesa de la terra.”
Així s’expressa Clarice Lispector a Aigua viva. Jo també visc la riquesa (real i poètica) de la terra, i hi penso molt especialment avui, dia de reflexió abans de les eleccions.

2 comentaris:

  1. Ah, si pogués ser així... Però fins i tot la lleu papallona s'ha de procurar el sustent en competició amb altres depredadors que se la poden menjar des del calze d'una flor qualsevol: he vist petites aranyes amagades sota els pètals, que atrapen la víctima i l'emboliquen amb seda per devorar-la viva, a poc a poc... Així és la natura real. I així sóc jo, perdona, que sempre tinc el costum de veure les dues cares de les coses. No t'ho prenguis malament, amiga.

    ResponElimina
  2. La terra ens alimenta, no hi ha res de més fonamental. Que sigui ben rica!

    ResponElimina