dimarts, 2 de novembre de 2010

Al Palais du Roure

Dos van ser els motius que ens van ens van dur a Avinyó: les grans exposicions de Miquel Barceló i les petges a la Provença de Don Víctor Balaguer i el felibrisme. Al Palais du Roure hi ha el que en diuen Bibliothèque et Centre de documentation méditerranéenne, on volíem consultar la correspondència entre Balaguer i el geni d’aquestes terres: Frederic Mistral. Després d’haver consultat aquestes cartes, vam visitar les dependències del palau on hi havia l’exposició “Louis Jou, arquitecte del llibre”, extraordinari gravador al boix d’origen català que ja coneixíem d’una altra vegada que vam ser a la seva casa-museu a les Baux de Provence. El Palais du Roure té un aire decadent: fa la sensació que els dies hi passen tan a poc a poc que a penes s’hi mou la pols.

4 comentaris:

  1. Excel·lent comentari i afinades observacions, Teresa. Rescatar el temps: sorprendre'l gairebé amb el mateix alè que tenia quan els protagonistes vivien al lloc.

    ResponElimina
  2. Vaig veure - i fotografiar com vaig poder... - l'exposició de Louis Jou el passat setembre. Em va interessar molt la persona de Jeanne de Flandreyssy, propietària del palau i mecenes d'artistes. Hi ha una Provença que va més enllà de les mates d'espígol i la roba de floretes petites i de colors vius...

    ResponElimina
  3. Sí, Jeanne de Flandreyssy és un personatge interessant. Val la pena de conèixer la seva biografia amb profunditat.
    Tens raó, Vinyet: la Provença té molt misteri, només cal anar repassant la seva història literària, escapçada ara pel xovinisme francès.

    ResponElimina