dilluns, 25 d’octubre de 2010

Estiu de 1974

Estiu de 1974, de viatge en tren cap a Amsterdam, envoltada de bosses, però només la maleta és meva! No faig gaire bona cara: el viatge és una mica fatigant i tot just som a Brusel.les… La foto me la va fer la Rosa Vilella (amb la Rosa encara ens enviem la Nadala). Vaig vestida amb el vestit d’estiu estampat que em sembla que duia quan vaig visitar el portaavions J.F. Kennedy. Però aquí no fa goig, ja que a sobre hi porto una jaqueta de punt: feia molt de fred, i això que era a primers d’agost.
Aquest viatge, que vaig fer amb un grup més ampli de gent que no coneixia, només coneixia la Rosa, va ser una mica esgarriat. I no per Amsterdam, que vaig trobar una ciutat preciosa, ni per la casa on havia viscut Anne Frank, que em va emocionar visitar, ni per les pintures de Vincent Van Gogh, que vaig anar a veure al seu museu (havia estat inaugurat el 1973) tota sola: a aquella gent no els interessava gens la pintura!
Aquella colla eren una mica bàrbars: prenien les culleretes de cafè de tot arreu on anàvem a fer els àpats. Jo sempre passava ànsia per por que ens interceptessin la sortida, de tan carregats com anaven. Em pregunto que en deuen haver fet, de les culleretes, tota aquella tropa? Quan eren al carrer, ben lluny del lloc del “crim”, reien escandalosament, alguns amb fatxenderia. Els feia tanta gràcia robar… Vaig passar tanta vergonya.
(extret de La capsa verda)

5 comentaris:

  1. Ai nineta: asseguda en aquest banc, amb el teu vestit estampat ("¿què s'ha fet d'aquelles flors?"), em recordes la notable pel·lícula de Valerio Zurlini "La noia amb la maleta"(1960), amb Claudia Cardinale, etc. No l'he oblidada mai, sobretot per la cançó tan pausada i malencònica, gairebé trista, que més endavant vaig sentir cantada per Carla Bruni. La lletra és preciosa i resumeix molt bé els amants silenciosos, la soledat...

    Amsterdam: ¿qui no l'ha escrit? Jo sí, amb el mateix títol de la ciutat. M'estimo el paisatgistes i els intimistes del XVII XVIII i, sobretot, Vermeer.

    Continua, maca, sisplau.

    ResponElimina
  2. Saps que passa, Olga? Com que partim de realitats compartides, i també a nivell profund, ens 'identifiquem', si em permets dir-ho així, amb experiències d'altri. No és aquest, l'esperit que travessa tota la literatura?

    ResponElimina
  3. Feia 7è d'EGB al 74.
    No he estat mai a Amsterdam (ni a Brusel·es).
    Tampoc he visitat cap portavions (ni un cuirassat).

    Però:

    M'agrada la pintura (Vermeer més que Van Gogh).
    Vaig "robar" una caracola (encara la tinc) al viatge de fí de curs de primer de BUP al Port de la Selva.
    M'agrada llegir les teves entrades; sinceres i sense artificis, però subtils alhora.
    Un gust que t'agraeixo.
    Tens tota la meva simpatia.

    ResponElimina
  4. Una imatge mai no val més que mil ni que cent paraules, sobretot si surten de la capsa verda!

    ResponElimina
  5. Els vostres comentaris amplien, i de quina manera, el relat. I gràcies per la simpatia, "nomás por fun".

    ResponElimina