dissabte, 9 d’octubre de 2010

Encarnació

Sembla que la vida és un camí d’aprenentatge, i això demana un treball sostingut en el temps fins al límit de la nostra vida. Mentrestant, mantenir els sentits desperts, tant els sentits físics com els sentits espirituals, ens porta a descobrir quin és el nostre paper en aquesta experiència –poèticament en podríem dir el drama còsmic-. Saber quin és aquest paper ens ajuda a encarnar-lo amb tota consciència. El misteri de l’Encarnació no vindria a ser aquest?
(a la imatge: detall de l’Anunciació, de Bernat Martorell. Cap a 1445. MNAC)

5 comentaris:

  1. Tot senyal de vida ens anuncia alguna cosa, i el bon resultat dependrà de si és encarnat o no en la nostra consciència. O sigui, de l'acceptació.

    ResponElimina
  2. Es pot passar tota una vida intentant de saber quin és aquest paper i tota una altra intentant d'acceptar-lo. Però només en tenim una de vida. I no sempre tenim els sentits ben desperts...

    ResponElimina
  3. Vet aquí perquè l'Encarnació és un misteri llevat d'aquells "desperts" que "veuen" quin és el seu paper en aquesta vida.
    Amigues: gràcies pels vostres comentaris. De tot cor.

    ResponElimina
  4. nosaltres tenim un paper en aquest drama, o en som els autors?

    ResponElimina
  5. Jesús: saber el paper il.lumina, però no està escrit, l'escrivim nosaltres, o això penso.

    ResponElimina