dijous, 28 d’octubre de 2010

Desamor

Aquest cap de setmana passat, a Vilanova i la Geltrú, la ciutat on visc, una dona va morir assassinada a mans de la seva parella. El fill gran van trobar morts de costat els pares, ja que l’home es va suicidar disparant-se un tret amb l’escopeta de caça amb la qual havia mort la seva dona.
Fa esfereïr, i són tantes les víctimes, massa. No em trec del cap fàcilment aquest horror que sempre sento cada cop que salten als mitjans de comunicació aquestes notícies. I veig aquestes dones mortes d’una en una, i al final les veig totes juntes en un cel estrany, sense estrelles. A poc a poc, però, el cel es va aclarint perquè una altra vida les il.lumina.
Algunes d’aquestes dones havien estat mutilades. Però jo les veig com quan eren dones enamorades. Osiris, Orfeu, Dionisos, van ser desmembrats abans d’esdevenir déus. Crist va ser crucificat. En la vida il.luminada, els déus són resuscitats. I elles, les víctimes del desamor, també resusciten cada cop que pensem en elles. La memòria és un acte d’amor.
(aquest bloc farà uns dies de vacances. Serem a Avinyó. Tornem per Tots Sants)



3 comentaris:

  1. Encara que siguis fora, estic del tot d'acord amb la teva visió caritativa que endevina les màrtirs assassinades quan s'apleguen, clares, en un món millor.
    Dubto que hi hagi aquest món millor, però desitjo que hi sigui, per a consol dels que hi creuen.

    ResponElimina
  2. La memòria és un acte d'amor...I de defensa, en aquest cas. Sabent i no oblidant podem continuar la lluita per tal d'evitar que altgres dones arribin a aquest cel sense estels que descrius.

    ResponElimina
  3. "Tisores de mots tallen les heures de l'oblit", deia Anglada. Bon viatge i bona estada a Avinyó, Teresa.

    ResponElimina