divendres, 3 de setembre de 2010

Meravella

Ahir matí vaig escriure el meu post, vaig visitar alguns blogs i vaig tancar l’ordinador perquè, amb una colla d’amics –el matrimoni Cadena, Antonio i Tini Hervás i Concha Ibáñez- havíem de fer una visita a la pintora Luisa García-Muro a casa seva d’El Papiol, on té el seu taller, i encara una extensió del mateix que té a Olesa en una nau immensa.
Després del dinar esplèndid que ens va oferir amb el seu marit Arturo, l’animada conversa ens va tenir atrapats força estona. La temperatura era molt agradable sota els arbres del seu jardí. De manera que quan vaig llegir La Contra de La Vanguardia a casa ja era el capvespre.
En el post d’ahir parlava de “coincidències”. Al respecte, deia, i ho tradueixo, María Pagés, la bailaora i coreògrafa entrevistada a La Contra: “La vida està feta d’això que anomenem casualitats, que vénen per alguna cosa i t’obren camí”.
Com en direm, d’aquesta casualitat, coincidència o sincronicitat, per dir-ho a la manera de Jung? Com el jove Fèlix de Ramon Llull, jo crec en la meravella. Però no de forma cega sinó perquè la visc tantes vegades.

2 comentaris:

  1. També penso que les circumstàncies s'encadenen. I potser no tant per un ordre superior que les dicti com un joc, sinó perquè nosaltres sabem treure profit de les situacions; és a dir, que tenim certa predisposició a la recerca, a l'aventura, i llavors trobem el fil conductor que lliga i relliga la vida.
    Abraçada.

    ResponElimina
  2. És allò que diu Horaci i que més o menys glosso d'aquesta manera. Si anem pel món amb la ment oberta a la meravella, ens adonarem de les múltiples possibilitats, les veurem, i viurem, segur, un bon seguit de sincronicitats que ens canviaran la vida. Si la nostra ment és orba, res de res.

    ResponElimina