divendres, 17 de setembre de 2010

Límits entre el real i l'irreal

Els límits de la realitat són irreals (o, encara, una il.lusió). Per fer llum en una frase tan abstracta posaré un exemple plàstic: quan miro el mar, tot i que veig la ratlla de l’horitzó, en realitat no hi ha horitzó. Res no separa el mar del cel.

3 comentaris:

  1. És que vivim en un cos celest, i només la crosta de la Terra o la pell dels éssers fa de límit a l'aire: el cel és real a tocar de mans (i de peus).

    ResponElimina
  2. No hi arribem mai, ni a l'horitzó, ni al cel. Tot és infinit.

    ResponElimina