dijous, 30 de setembre de 2010

Autobiografia

Tot i que és un gest a favor de la memòria, sembla que qui compon un relat de la seva vida ja se la mira de lluny. L’escriptor/a contempla un personatge per més que hi estigui unit/da per un fil subtil. L’autobiografia, doncs, és una creació literària. Una construcció que a través de la paraula dóna, o mira de donar sentit, coherència interna, als esdeveniments d’una vida.

2 comentaris:

  1. Potser sí que al final de la seva vida -o al començament els molt pressumptuosos- es mira la vida a distància.
    Però cada fragment que vam escriure al moment que es produïa una emoció, un pensament o qualsevol fet que ens interessés, éra la nostra vida immediata enganxada al paper i a la mà que l'escrivia. Llavors ens trobem amb la doble i rica visió que ens situa al punt òptim.

    ResponElimina
  2. Estimada: En el Llibre de la Vida, de Teresa de Jésús, Teresa, que hi és en carn i esperit, com bé dius, també se situa enfront d'ella mateixa a l'hora de descriure's, ja que després d'Agustí d'Hipona, és la gran constructora literària d'ella mateixa.
    Això volia dir quan parlo de distància...

    ResponElimina