Arbre

Quan era nena i dibuixava un arbre, sempre dibuixava les arrels ben visibles. En recordar ara aquells dibuixos, m’adono que aquell arbre dret com una columna era fet com si hagués doblat el paper i les arrels es corresponguessin amb les branques, com en un efecte mirall. A les branques més gruixudes sempre hi dibuixava tres branques amb tres fulles a cada branca i amb un fruit penjant. Tots aquests elements estaven estratègicament repartits en l’espai del paper perquè l’arbre es veiés harmònic. Posava cura en aquests detalls, mirava d’equilibrar les formes triangulars de les fulles amb les esfèriques dels fruits.
Aquest arbre no l’havia vist mai enlloc: jo només havia vist pins i arbres fruiters: ametllers, cirerers, pereres, pomeres, presseguers. L’arbre que dibuixava era fruit de la meva imaginació. Si alguna semblança tenia amb un arbre real era amb una olivera, però estilitzada com un ametller.
Aquell arbre s’assemblava molt a una persona en la seva actitud d’enlairar-se amunt, sostenida però, amb els seus peus-arrels, i en el gest d’obrir els braços i les mans per fer ofrena dels fruits. És una imatge ideal que jo dibuixava una vegada darrera l’altra i deu estar ben gravada al meu interior perquè veig aquest arbre com si el tingués al davant, sobre el paper.
(extret de La capsa verda)