dimecres, 29 de setembre de 2010

Ànima que bressa l'arbre...

¿I si consideréssim el procès creador com un arbre plantat en l’ànima humana de manera que aquesta ànima no pogués ni volgués fer més que bressar-lo, alimentar-lo, fer-lo crèixer i donar-li la mà tantes vegades com faci falta? La imatge és materna. Però és que em sembla que la creació té molt de matern…


3 comentaris:

  1. I els arbres també. En llatí tots són de gènere femení, encara que es declinin segons el model de la segona declinació, que no té femenins. Només els noms dels arbres. Vaig fer un treball, fa anys, que vaig titular així "Què se n'ha fet de la feminitat dels arbres?"

    ResponElimina
  2. Ara m'hi has fet fixar: l'acàcia, per exemple, em sona a femení. L'acàcia és un arbre que evoca immortalitat.
    Feliços els que tenim el gust per aprendre, oi?

    ResponElimina
  3. Felix qui potuit rerum cognoscere causas, que deia Virgili! També ens uneix aquesta felicitat, Teresa!

    ResponElimina