divendres, 6 d’agost de 2010

El Poeta no mor

Goethe no va morir al seu llit sinó a la cadira de braços. La seva mà era dins la mà de la seva jove, vídua des de 1830 de l’únic fill que li quedava dels que va tenir amb Cristiana Vulpius. Per no voler mostrar el dolor d’aquesta pèrdua va sofrir una hemorràgia.
Aquell matí del 22 de març de 1832 –“Ja és primavera”- va dir en un moment donat- encara s’havia volgut aixecar diverses vegades amb l’ànim de treballar al seu escriptori, però els anys i la malaltia, una congestió pulmonar, el guanyaven cada vegada i quedava com adormit. Així el va anar a trobar la Mort, que va vèncer el seu cos mortal, però no al Poeta.
(extret de Notícies de Weimar)

2 comentaris:

  1. Com m'agrada mirar per les finestres de les cases dels escriptors!
    Non omnis moriar!

    ResponElimina
  2. Malgrat la malaltia, sembla que la mort va ser piadosa amb el poeta. Amb ell personalment, vull dir. Perquè la mort dels fills és amarga.

    ResponElimina