dimarts, 17 d’agost de 2010

El Cavaller de Praga

En el seu exili a Praga, Marina Tsvietàieva passejava alguns vespres pel Pont de Carles i s’emmirallava en la figura del cavaller Bruncvík clavat enmig de l’aigua i vigilant del riu, imatge del curs de la vida, tal com recorda la seva filla Ariadna Efron al seu llibre de memòries. Sembla que Tsvietàieva sentia fascinació per l’estàtua del llegendari cavaller Bruncvík perquè aquest mostrava una gran semblança amb ella –el perfil, el cabell, el posat-, i perquè aquella figura, erigida molt abans de néixer la poeta, li semblava la viva imatge del seu destí (potser més tràgic del que imaginava) materialitzat en una estàtua.
El 27 de setembre de 1923, Tsvietàieva va escriure el poema El Cavaller de Praga, del qual n’he fet una versió catalana de la versió castellana publicada al llibre Marina Tsvietáieva, poemas escogidos (Editorial Rubiños, 1994):

De rostre esvaït,
vigilant del curs del segle,
Cavaller, Cavaller,
guardià del riu.

(Ai! Trobaré en ell
pau als llavis i a les mans?)
Vigilant
en el pont de l’adéu.

Promeses, anells…
Sí, però, com pedres al riu,
nosaltres, quants
en quatre segles!

Devem a l’aigua
esdevenir! I a les roses, florir!
M’abandonà… M’hi llançaré?
Aquesta serà la meva venjança.

No sentirem fatiga,
nosaltres, mentre duri la passió!
Vengeu-vos en els ponts,
obriu de bat a bat

les ales! Al fang,
a l’escuma com un brodat!
Dels ponts avui
no pago les multes.

Del pont fatal
a baix… feu l’intent.
Em sento a la teva alçada,
Cavaller de Praga.

Si en ell ha dolcesa o pena
tu ho saps millor,
Cavaller, vigilant
del riu… del temps.



2 comentaris:

  1. Es podrien escriure bones i diverses conclusions del fet del cavaller i de la poeta, i estic segura que ho faràs.
    Bé per l'acostament del poema, que així sentim més nostre.
    *
    En sentit més quotidià, vaig comprar una paperina de cireres, que en venien per tot el pont, i anava escopint els pinyols a l'Ultava. En vaig escriure un conte i tot.
    *
    Cal recordar la preciosa peça musical nacionalista "El Moldava", de Smetana, amb totes les modulacions del seu curs.

    ResponElimina
  2. Ah, sí, sí, estimada: Marina es va suïcidar, i el poema, en aquest cas, és premonitori...

    ResponElimina