divendres, 23 de juliol de 2010

L'ego i el jo

La vida espiritual resulta cara: exigeix de nosaltres allò que més estimem, en realitat allò a què estem més enganxats: el nostre ego. La vida espiritual ens demana de lliurar l’ego al jo de veritat: l’essència divina.

5 comentaris:

  1. La nostra presència a la Terra és única, genèticament individual. Sóc jo: "ego sum". I no hi ha ningú més com jo. Tampoc ningú em pot assumir, ni jo assumir cap altre.

    ResponElimina
  2. La moderna psicologia transpersonal (és a dir, la que té en compte la dimensió espiritual de la persona) diferencia entre "ego" i "jo". És un tema interessant que obre molts finestres al pensament... Quan en sabrem una mica, ja haurem de marxar. Però mentrestant, quin goig, la recerca.

    ResponElimina
  3. Tenim el dret i el deure d'alimentar el nostre propi ego, si no ningú ho farà per nosaltres

    ResponElimina
  4. ¡Bona i feliç estada a Weimar! I porta moltes vivències per posar a les capsetes de colors.

    ResponElimina