dissabte, 3 de juliol de 2010

Inferns

Si a l’Orient –sobretot el Pròxim Orient- i a l’Europa mediterrània el culte als morts està lligat a libacions refrescants, els nòrdics coneixen un Walhalla on els guerrers morts s’escalfen “bevent licors servits per les Walquíries”. A Bretanya, els morts pateixen fred i solitud, tanmateix com en vida. Per això “tornen per asseure’s a la vora del foc, escalfar els peus a prop de les brases i enraonar amb la família o els servents”.
És clar que aquesta bona gent creia en una vida post mortem, i el temps passat bevent i escalfant-se és una avantsala de la vida immortal, alliberada de tots els inferns, ja siguin calents o freds.

2 comentaris:

  1. No sé si ve al cas, però m'has fet recordar un dia de quan era una petita col·legiala i la germana Isabel em va renyar perquè vaig dir que almenys a l'infern s'estaria ben calentet. Suposo que jo sentia el fred que teníem a la postguerra, que era més viu que el d'ara. I anàvem ensenyant els genolls, amb mitjonets... Me n'he recordat sempre.

    ResponElimina
  2. Per a mi, el fred és una forma d'infern. Vaig néixer abans de temps, amb la temperatura destarotada, i encara ho dec arrossegar. M'expliquen que la bona veïna que teníem va escalfar aigua i la posava en dues ampolles embolicades en draps de llana per a fer-me revenir...

    ResponElimina