diumenge, 18 de juliol de 2010

Exclusió

En el seu llibre Arquetipus de l’inconscient col.lectiu, Jung ens recorda el cas del germà Niklaus von der Flüe, un místic suís del segle XV, que en les seves visions la divinitat hi apareixia de dues maneres: com a pare i com a mare. Una representació heterodoxa, doncs ja feia mil anys que l’Església havia separat de la Trinitat l’element femení, per considerar-lo herètic.
El femení no es pot separar de la divinitat perquè forma part de la realitat i Déu no és fora de la realitat sinó que és la realitat.
Per això ha causat tant d’esglai entre catòlics liberals i fins i tot moderats, la notícia apareguda aquests dies als mitjans de comunicació: segons el dret canònic (que no diví!), l’ordenació de les dones com a sacerdots és un dels “delictes més greus” que es poden cometre dins l’Església.
Déu meu.


4 comentaris:

  1. Estimada Teresa, a través del blog de l'Olga Xirinachs he localitzat el teu. Ja veus el món es molt petit...
    M'en alegro de retrovar-te i aixì poder seguir els teus treballs, els quals llegeixo alhora a través dels diferents mitjans de comunicació.
    Respecte al teu post d'avui, crec que ja seria hora que les dones puguin ser ordenades sacerdots, del contrari l'esglèsia seguirà fent el cami enrera i no avançarà, però si pensen que es un dels "delictes més greus" seguiràn tancats dins de les quatre parets, sense voler veure més enllà de si mateixos.
    Una forta abraçada.
    Mª Rosa Ferré

    ResponElimina
  2. No entenc aquest tancament del catolicisme vers la modernitat després de la petita primavera del Vaticà II. El fet és que així els va, no hi ha capellans suficients i cada vegada està tothom més desenganyat de les seves superestructures, encara m'estranya que tinguin 'parròquia'.

    ResponElimina
  3. No es pot sobreviure sense les dones, és evident; però l'església catòlica sobreviu amb els seus principis des de fa més de dos mil anys, amb reformes i contrareformes, és un altre fet. Abraçada, Teresa!

    ResponElimina