dijous, 8 de juliol de 2010

Aniversari

El dia 7 de juliol de 2005 jo era a Londres, a casa de la meva filla, que hi vivia llavors. Havíem d’anar al British Museum. Però la nit anterior vam canviar de plans. A la meva filla li va semblar que m’agradaria visitar el Mandir de Neasden, el temple hindú més gran fora de l’Índia. A la tornada no passaven els autobusos, Londres estava colapsat per l’atemptat terrorista del qual enguany ha fet cinc anys. A la tarda havíem d’anar a un concert de Bach a Saint Martin-in-the-Fields, que va quedar anul.lat.
Vaig escriure alguns poemes in situ d'aquest fet tràgic, que han estat publicats a London. Aquí reprodueixo el titulat La vida es deté:

L'autobús no arriba,
els mòbils, bloquejats.
Un passavolant alerta de la flor del Mal:
una explosió al tube londinenc!

I la respiració es deté;
la vida es deté:
i respirem el verí que flota a l'aire.

2 comentaris:

  1. Records fixats en la memòria del poema, que ens fa desgranar més records. M'agrada.

    ResponElimina
  2. Escriure un poema amb motiu d'un fet determinat que passa i ens hi trobem, o no ens hi trobem però en som empàtics, vol dir que la nostra poesia viu el present, és actual, i fa dels poetes els notaris dels nostres dies.
    Molt adequat, Teresa.

    ResponElimina