dijous, 17 de juny de 2010

Remembrança

El dia de Sant Joan farà disset anys que vaig venir a viure a Vilanova. M’hi va portar l’amor, sí, aquesta força poderosa que mou el sol i les estrelles, com deia el Dant. Els primers estius recordo que, de dia, al jardí, podia escoltar el cant de les cigales i de nit el cant dels grills. Ara no se sent cap cant i be que ho lamento, ja que aquells sons familiars em traslladaven als estius de la meva infantesa al petit poble penedesenc on va néixer la meva mare. No obstant el silenci d’aquells sons (els potents insecticides que protegeixen de malures els ceps de les vinyes els deuen haver esborrat del mapa), si tanco els ulls i escolto molt endins els rememoro. Aleshores em revé, intacta, la mateixa sensació de placidesa, de comunió amb la natura.

2 comentaris:

  1. En les nits d’estiu de la nostra memòria les estrelles brillen com cent mil sols i els hiverns sempre reposen, acomboiats entre els records, sota un tou de neus perpètues.

    ResponElimina
  2. Cant d'estiu, el de les cigales, i de la Mediterrània. I del record.

    ResponElimina