dimarts, 29 de juny de 2010

Força interior

Si veiéssim l’ésser humà com una circumferència amb circumferències concèntriques que van des de la més perifèrica fins a la més íntima, els lectors i les lectores que visiten aquest blog entendran que avui, una de les circumferències, la que ateny al meu lloc de naixença (per a altres, la seva pàtria d’adopció) i a la meva màtria lingüística, que és la llengua catalana, està malferida. I dic malferida perquè hi ha voluntat de mal, en la procura d’aquesta ferida. No obstant això, al cor de la circumferència no em permeto que hi arribi, aquest mal. Perquè d’aquí ha de sortir l’energia per fer front a l’antidemocràcia que ens atenalla.

3 comentaris:

  1. Sort que també tenim l'espiral, que no deixa tancar el cercle. Una abraçada ben forta, Teresa!

    ResponElimina
  2. Benvolguda, aviat tornaré al meu blog. Ara et saludo i comparteixo la voluntat de no deixar-se ferir en l'interior profund, el nucli que ens salva de la devastació.

    ResponElimina
  3. Pitjors coses hem passat, la veritat és que tinc esperança.

    ResponElimina