divendres, 25 de juny de 2010

En un planeta verd

M’imagino que un déu ha traçat per a cadascú la seva ruta. Però no és una ruta tancada, sinó oberta, amb capacitat de maniobra per als navegants. Avui m’imagino que transito per una ruta de l’esperança. Necessito la seva energia per tirar endavant, la invoco.

1 comentari:

  1. Ni hem de navegar per la mar més fonda, ni massa cap a la costa, nosaltres els pobres mortals que som com closques de nou llençades a l'oceà. Que els vents et siguin favorables, amiga meva.

    ResponElimina