dimecres, 9 de juny de 2010

Ànimes bessones

Vera estava atenta a l’explicació del conferenciant. Més encara: prenia notes. Darrere seu escoltava algun ronc suau, la conferència havia estat programada a primera hora de la tarda, feia poc que havien dinat. El tema de la conferència era interessantíssim i el conferenciant era un savi. Però als seus companys de seients, a dreta i a esquerra, se’ls tancaven els ulls.
Tot d’una el va veure. La mirava atentament i li va somriure, com presentant-se. En aquell moment, Vera va saber que no se separarien mai més.
(extret de La Capsa Verda)

2 comentaris:

  1. Causes alienes o laterals fan que recordem sempre un moment gris.

    ResponElimina
  2. Moment transcendent. Cal estar atent per atrapar-lo.

    ResponElimina