dijous, 8 d’abril de 2010

Reflexió

La ment és com la lluna.
Podem imaginar la ment com un mirall en una habitació a les fosques.
Quan hi entra la llum, el mirall reflecteix els objectes, el món i la seva policromia!

2 comentaris:

  1. Amb el seu costat fosc i amb el seu costat clar. Des de Romanyà, la lluna sempre se m'apareixia amb cara de dona. M'agraden les teves tesis, antítesis i síntesis sota el vel d'harmonia.
    Una abraçada, estimada Teresa.

    ResponElimina
  2. La lluna em fa certa basarda menys quan es reflecteix a la mar serena. Pensaments lunars, nocturns i per això reduïts a l'ombra, enganyosos...
    Precioses les boles xineses de la sort.
    Petons, Teresa.

    ResponElimina