dijous, 29 d’abril de 2010

Escriure


Era fosc quan pujàvem les escales metàl.liques del Centre Pompidou de París. A fora feia fred, el primer fred de la tardor del mil.lenni. Volíem visitar la biblioteca. A dins l’ambient era càlid. Ens vam asseure en una taula plena d’estudiants. Alguns mossegaven distrets en la lectura les puntes dels bolígrafs.
Vaig acostar-me a les lleixes. Buscava els llibres de la Marguerite Duras. En vaig trobar dos prestatges plens! Vaig entretenir-me una estona llegint els lloms. A vegades, llegint els títols dels lloms ja sembla que s’hagin llegit una mica el llibres... Els títols, suggeridors, disparen la ment. Vaig trobar el volum que volia llegir en la seva versió original: Écrire.
“Quan jo escrivia a casa tot escrivia. L’escriptura estava per tot arreu.”
L’escriptura, com l’amor, és una força poderosa que et pren, que et demana lliurament absolut.
(extret de La Capsa Verda)

2 comentaris:

  1. Frase exultant, la de Duras, amplificació de l'escriptura; però s'haurien de tenir en compte les circumstàncies: des d'aquella escriptora catalana que demanava permís per escriure en un racó de la taula del menjador, fins a qui té tota la casa per a ell. Pel que fa al pensament, sí, portes l'escriptura a qualsevol racó on siguis. Bé per la capsa verda.

    ResponElimina