dilluns, 12 d’abril de 2010

Dolor de l'ànima

En un centre d’acollida per a dones maltractades d’Addis-Ababa (Etiòpia), hi ha una dona que va ser enterrada viva pel seu marit. Va sobreviure en ser descoberta per uns infants que jugaven a pilota.
Els mitjans de comunicació ens informen de tantes dones que moren a mans de les seves parelles. Aquest dany és superlatiu, perquè és una violència que infligeix la persona més propera, vaig escriure al pròleg d’El mirall de Circe, un recull de poemes que expressen aquest dolor de l’ànima.
Impossible ser indiferent a aquest mal.

2 comentaris:

  1. Hi ha tantes coses d'explicació difícil, Teresa, perquè estem sotmesos a l'absurd i al caos, d'on va sortir i on existeix l'univers. Les nostres cèl·lules o els grups humans no són altra cosa que el reflex d'aquesta desorganització.
    Vist així, s'entén el que passa, encara que sigui dolorós. Creure que tot prové d'una organització perfecta, ho fa tot inexplicable.

    Amb afecte.

    ResponElimina
  2. Fa més mal, si el mal ve d'algú proper. Però el camí de l'amor a l'odi és tan curt.
    Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina